Nom original | (la) Alexander PP. IV |
---|---|
Biografia | |
Naixement | segle XII Jenne (Itàlia) |
Mort | 25 maig 1261 Viterbo (Itàlia) |
181è Papa | |
19 desembre 1254 – 25 maig 1261 (Gregorià) ← Innocenci IV – Urbà IV → | |
Degà del Col·legi Cardenalici | |
1244 (Gregorià) – 19 desembre 1254 (Gregorià) ← Jaume de Vitry – Eudes de Châteauroux → | |
Cardenal bisbe d'Òstia bisbat suburbicari d'Òstia | |
21 octubre 1232 – 19 desembre 1254 ← Gregori IX – Hugues de Saint-Cher → | |
Cardenal diaca Sant'Eustachio | |
18 setembre 1227 – 21 octubre 1232 ← Aldobrandino Caetani (en) – Guy (en) → | |
Camarlenc de la Cambra Apostòlica | |
1227 (Gregorià) – 1231 (Gregorià) | |
Camarlenc del Col·legi Cardenalici | |
1227 (Gregorià) – | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Lloc de treball | Roma Estats Pontificis |
Ocupació | bisbe catòlic (1235 (Gregorià)–), sacerdot catòlic |
Família | |
Pare | Mattia Conti, Conte di Segni |
Alexandre IV (Anagni, 1199 - † Viterbo, 25 de maig de 1261) va ser papa de l'Església Catòlica del 1254 al 1261.
De nom Rinaldo Conti, pertanyia a la família dels comtes de Segni com els dos papes anteriors, igual que Innocenci III i el seu oncle Gregori IX que el va nomenar cardenal el 1227 i cardenal bisbe d'Òstia en 1231.
Va continuar la política del seu predecessor, tractant de suavitzar-la en la mesura del possible. La lluita del Regne de Sicília va continuar a la mort de Conrad IV d'Alemanya quan el seu fill Conradí reclamà el títol amb regència de Manfred I de Sicília i Alexandre IV va contraatacar oferint Sicília a Edmund el Geperut, fill d'Enric III d'Anglaterra.[1] La guerra civil es va prolongar fins que Manfred fou derrotat i mort a la batalla de Benevent[2] davant de Carles I d'Anjou, que va ser coronat per Urbà IV.
El 1260 va nomenar Sant Albert Magne, el Doctor universalis, bisbe de Ratisbona. Aquell mateix any es va formar, probablement a Perusa, el primer moviment dels pelegrins anomenats flagel·lants, un dels fenòmens més característics de l'Edat Mitjana, que recorrien centenars de milles dirigint-se cap a Roma i flagel·lant-se durant el camí, com a signe de penitència.
Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com Signum ostiense (El signe d'Òstia), que fa referència tant al seu cognom com al fet que va ser cardenal d'Òstia abans de ser elegit pontifici.